per començar bé 2008

bona música i un consell, tot en un.

aquí us deixo el link a un videoclip d'oasis de la don't look back in anger. una gran cançó i un consell, que no comencem 2008 d'aquesta forma. ojo les manotades del liam al piano i la fumada que duu el noel que no sap ni que ha de fer amb la guitarra.

bon any mamons.

http://www.youtube.com/watch?v=QKTw3UeMoQg

per cert, menys supermanager i més EUROCOPA PARAL·LELA que aquí no està votant ni cristo.

Zorionak eta urte berri on!! Edo ez!!

No pretenc ser l'advocat del diable, ni contradir les paraules del meu bon amic Enric. Tampoc vull fer el típic escrit amb el qual em solidaritzaria i que reflexionaria sobre la pobresa al món i les Festes. Aquest no és un escrit que parla dels nens africans, ni dels indígenes americans. No. Però sí que reflexiona sobre el Nadal, la felicitat i la injustícia.

Bon Nadal a tots aquells que per creure en un món més lliure i just estan lluny dels seus. No sóc catòlic, ni tan sols em subscric en cap de les variants del cristianisme, però a casa sempre hem celebrat l'arribada dels Reis Mags. Tampoc crec amb el Pare Noel, conegut també amb el nom de Mr. Coca Cola. A casa varem mantenir la tradició del Caga Tió fins que els nens ens vam fer grans. I no celebro l'arribada de l'Olentzero perquè no sóc basc, i perquè fa poques setmanes que en conec l'existència. El Nadal és una època de contradiccions, de dubtes pels més tradicionals i de felicitat pels més àcrates. Però tot plegat no aconsegueix amagar les injustícies que es mantenen durant aquestes grans dates del consumisme global.

He dit que no marxaria a l'Àfrica ni a Amèrica, i tampoc penso fer una conferència sobre el capitalisme. Em quedaré per aquí. A uns kilòmetres de la Vila de Gràcia. A la Penínsul·la Ibèrica. Entre Catalunya i Euskal Herria, on un greu accident de trànsit a destrossat una família tocada ja des de feia anys. Ha sigut, en aquest cas, la dispersió aplicada als presos polítics la que ha provocat aquest maleurat accident.

Es coneix que ja a principis del s. XIX s'aplicava una política de dispersió als presos anarquistes. Aquesta política es va mentenir durant la II República (veure el cas dels detinguts pels fets d'Octubre de 1934 a Catalunya amb la proclama de la República Catalana), el franquisme i durant la Democràcia està més viva que mai.

Durant aquestes dates festives són moltes les persones que es veuen obligades a realitzar centenars de kilòmetres per a visitar a familiars i amics tancats lluny de la seva terra. El cas succeït aquesta setmana es produïa a camí entre Euskal Herria i Teruel, on hi ha empresonat l'independentista basc Unai González. Unai esperava la visita de la seva sogra i de la seva esposa. La primera moria en l'accident, mentres que la seva parella sentimental es troba en estat molt greu. Mentre la política penitenciaria es veu en entredit. Quan és més que evident que aquesta és una forma més de tortura, amb víctimes directes i indirectes. Els mitjans de comunicació no se'n fan ressò. No interessa. És més important que un tigre es mengi la mà d'un indi imprudent al mateix moment que a l'altre costat del món un bitxo de la mateixa espècie fugi d'un zoo per la ineptitut dels seus vigilants carregant-se a un pobre "yankee". Qüestió d'interessos... polítics?

Zorionak eta urte berri on!!! Edo ez!!! I Salut!!

Per a més informació, veure la pàgina web http://www.halabedi.org/ , la única ràdio alternativa de Gasteiz.

Bon Nadal

El 25 de desembre fumu fum fum. No sé si és perquè he anat poc al centre últimament, però aquest m'ha semblat un any de poques nadeles, clar que no sé si el Lòpez, treballant a l'FNAC, pot dir el mateix. En qualsevol cas, m'ha agradat no tenir al cap cada dos per tres veus de nens en falset recordant-me i recordant-me que Jesús va nèixer a l'establia, abrigadet abrigadet i fill de la Verge Maria i totes aquestes històries.   

Però tot i la repulsió que em fan les nadeles, m'agarada el dia de Nadal, magrada la carn d'olla, m'agraden els turrons i el polvorons, magrada el Tió i el Pare Noel, m'agrada la meva tieta funat-se un piti "perqué és Nadal", m'agreden els carrers plens de cotxes a les voreres perquè no hi ha lloc per aparcar, m'agrada la taja tonta del meu avi que l'obliga a marxar-se a fer la migdiada, m'agrada Nadal a tres bandes i , per si no us ho imaginaveu, m'agrada el cava bo de panera.

Per tant, és inevitable que, en el fons, m'agradi el Nadai i que us vulgui desitjar un Bon Nadal 

Salut a tots!!!

Nostrat. Capítol 1

Inauguro la secció Nostrat per tal d'enriquir una mica més el nostre vocabulari a l'hora de faltar el respecte d'hom. Heus ací uns quants adjectius amb la A.

Abacallat
Abraçafanals
Aburgesat
Acabacases
Acollonit
Advocat de secà
Afaitapagesos
Agafasopes
Aixecasamarres
Albercoc
Amagapinyes
Ànima de mal repòs
Apollardat
Arrabassaqueixals
Artista de barraca
Assotacristos

busquem-li una a zapatero

Tots estem consternats davant la bomba informativa que ha esclatat aquesta setmana, la relació entre el president de França Nicolas Sarkozy i la cantant i exmodel Carla Bruni. Busquem-li una novia al president del govern. Jo proposo Elsa Pataky.

Bastant pobre el photoshop que he fet però vaja.

DIETARI DES DE L'EXILI VOLUNTARI A GASTEIZ, EH; Ni Gasteizen bizi naiz, baina Bartzelonakoa naiz

Falten pocs dies per a les festes de Nadal. Ja fa tres mesos que em vaig instalar a Gasteiz, Euskal Herria, i tot i que he pogut mantenir el contacte amb tothom, crec que és un bon moment per a fer un breu comentari d'aquests primers mesos.

Val a dir que tot plegat m'ha resultat més complicat del que m'esperava. Bàsicament perquè aquí, a la EHU (Euskal Herriko Unibertzitatea), les carreres s'imparteixen, o bé amb Euskara, o bé amb castellà. Com que el meu nivell de basc és bastant més que elemental, em vaig veure obligat a matricular-me a les assignatures en castellà. És clar, en un país tant dividit per qüestions idiomàtiques, no és difícil creure que a les meves classes hi ha una important presència de "Nuevas Generaciones". No obstant, això no significa que tots els companys ho siguin, ni molt menys.

D'altra banda, i amb la voluntat de solventar aquest problema idiomàtic, em vaig apuntar a classes d'Euskara, tant a la Universitat com al Gastetxe. És interessant el projecte del Gastetxe. Sé que no descobreixo res de nou, ja que què millor que la Vila de Gràcia i Barcelona per a conèixer centres socials okupats i autogestionats. I pel que fa a la llengua, és acollonant lo complicada que és.

Encara en qüestions lingüístiques, fou molt divertida (a mi m'ho va semblar) una exposició oral que vaig fer a classe. No descobrirem Amèrica si dic que el meu castellà està molt lluny del que utilitzava en Cervantes, però tampoc crec que n'hi hagi per a tant. Les rialles que va despertar el meu accent. Ningú ho hauria dit que aquella classe era la primera de la tarda.

Bromes a banda, és ben cert que als catalans ens identifiquen fàcilment. I si no, pregunteu-li al Kike, a qui el varen reconèixer només caminant!! Al·lucinant! Respecte a aquest tema. Està comprovat que la connexió Catalunya - Euskal Herria existeix. I tot i que em moc, bàsicament, amb gent de l'Espanya profunda que cursen un any Sèneca com jo, he observat l'interès que hi ha per la realitat catalana. De fet, vaig assistir a una classe d'intensiu de català a la meva facultat, a través de, i no és broma, una amiga Erasmus russa que parla català. La majoria dels alumnes eren, òbviament, euskalduns, i de totes les edats. Un clar símptome que la "basquitis" que patim alguns catalans existeix, també, creuant els Monegros.

Bé, a falta d'inspiració, finiquito la primera part del Dietari. Més endavant explicaré la qüestió de l'oci i la festa, força peculiar i, encara més enllà, aspectes que resulten incòmodes per a una part de la societat hispana. Fins aleshores, ikusi arte eta osasuna!
Ah, i per si no ens veiem per festes, zorionak eta urte berri on!

Salut!

Anacronisme Contemporani

Molts cops quan es parla de la independència de Catalunya, surt el tòpic de que lluitar per la independència d'una nació és un anacronisme que en l'àmbit de la Unió Europea seria impossible de configurar, una reivindicació del passat que s'arrossega fins als nostre dies, i que, a més, no ens deixa centrar-nos en aspectes més importants del dia a dia. Aquest tipus de sentències no estan excemptes de raó, ja que si una persona es dedica a buscar la independència de Catalunya, no mirarà de solucionar el caos de RENFE o d'estudiar de quina forma podem millorar el sistema educatiu català.

Però el que sí que és cert és que gràcies a l'exemple de Kosovo, ens hem adonat que la indepedència de països és totalment compatible amb la Unió Europea. De fet, en aquest cas, és la pròpia Unió Europea la que està mirant d'accelerar les negaciacions a base de fer pressió a Serbia perquè accepti la independència de Kosovo.

L'exemple amb Catalunya és llunya, principalemnt, perqué les fractures socials de la zona estan molt més a flor de pell que les que tenim a casa nostra. Però en qualsevol cas, cal fer ressó del que està passant a un páis que, malgrat la distància, és tan Mediterrani com nosaltres i, a la llarga, serà igual d'europeista.

Inspirat en l''anàlisis que fa Josep Sort a http://www.llibertat.cat/content/view/1841/1/

Pàgina recomanada, amb gran acert, per l'Assier

Eurocopa'2008 paral·lela

Avui, és un dia assenyalat. Queden 175 dies perquè comenci l'Eurocopa d'Àustria i Suïssa. Sembla que les nostres noies han trobat en el futbol una nova via per donar rienda suelta a les seves fantasies i que no podrem veure els partits tranquils. Per això i ja que abans he posat la foto d'un policia amb bigoti proposo una Eurocopa paral·lela. M'he erigit seleccionador dels 16 països i el resultat és el següent:

GRUP A (Suïssa, República Txeca, Portugal, Turquia)

MICHELLE HUNZIKER (Suïssa) 30 anys

KAROLINA KURKOVA (República Txeca) 23 anys

ISABEL FIGUEIRA (Portugal) 27 anys

KATRE TURKAY (Turquia) 19 anys

GRUP B (Àustria, Croàcia, Alemanya, Polònia)

CRYSTAL KLEIN (Àustria) 26 anys

JELENA MAROS (Croàcia) 19 anys

HEIDI KLUM (Alemanya) 34 anys

JOANNA KRUPA (Polònia) 26 anys

GRUP C (Holanda, Itàlia, Romania, França)

FAMKE JANSSEN (Holanda) 42 anys

MONICA BELLUCCI (Itàlia) 43 anys

BEATRICE CHIRITA (Romania) 31 anys

LAETITIA CASTA (França) 29 anys

GRUP D (Grècia, Suècia, Espanya, Rússia)

DOUMISSA NOUMIKOU (Grècia) 21 anys

VICTORIA SILVSTEDT (Suècia) 33 anys

PILAR RUBIO (Espanya) 28 anys

NATALIA SOKOLOVA (Rússia) 31 anys

Per mi les favorites: Suïssa, Portugal, Polònia, Romania i Espanya

Lliga Manager!!

Bones!

He creat una sublliga a http://www.ligamanager.es/ La sublliga es diu 'ikastola'. Apunteu-s'hi!!
Feu servir el seguent login y clave després d'haver-vos registrat i d'haver seleccionat el vostre grup de jugadors
subliga login: shawarma
subliga clave: shawarma

És algu així kom la Lliga Marca, està guay
Només queda un dia perquè us apunteu! El termini s'acaba demà diumenge dia 15 a les 17h!! De moment només hi som l'Uri i jo, així que ja sabeu..! M'he enterat avui que existeix akesta lliga... així que...no ho he pogut dir fins avui xD!

Salut!

Borras

Carta de Benvinguda

Benvinguts al blog que estrenem enguany. La motivació que ens ha empés a crear aquest projecte són les ànsies de compartir les idees que ens recorren la ment. La dispersió a la que ens hem vist abocats actualment ens impedeix quedar al bar, lloc que ens servia per desfogar aquesta necessitat.

Així, aquest blog neix per reunir tota la sèrie de idees brillants d'un humil grup d'amics lluny del seu punt de trobada. Esperem que les diferents experiències que anem acumulant des de la diversitat de les nostres vides serveixi per enriquir aquest espai.

Donem el tret de sortida, doncs, al que esperem sigui un espai de debat, obert i plural i, si es pot, divertit.

Salut!!