A MI M'INTERESSA!

Sé que sou pocs a qui us podrà interessar aquest anunci, però si jo estés per la Vila hi aniria. Només us deixo la informació per si us interessa.

Dijous 5 de juny, Pelai Pagès presentarà el llibre d'Andreu Nin "Els moviments d'alliberament nacional". Aquest llibre, publicat per primera vegada durant la Segona República, és una de les formulacions pioneres entre el moviment nacional català i el moviment obrer de Catalunya. Lluita obrera i lluita per l’alliberament nacional es relacionen de manera molt estreta en el pensament de l’autor. En aquest llibre s’estudien i es critiquen les distintes posicions dels clàssics del marxisme i dels corrents principals del moviment obrer davant el problema de les nacionalitats. Tots els exemplars d’aquesta obra foren destruïts quan els exèrcits feixistes ocuparen Catalunya. L’edició de 1970 es va haver de fer a l’exili i tingué una difusió molt reduïda. La present edició ha estat enriquida amb l’estudi preliminar del professor Pelai Pagès, que se suma al de Wilebaldo Solano de l’edició de París de 1970.

Andreu Nin (el Vendrell, 1892 - Alcalà de Henares, 1937). Mestre, va militar a la Federació Socialista Catalana (PSOE) fins al 1919, quan va entrar a la CNT, on va defensar els principis de la Revolució Russa i l’adhesió de la CNT a la III Internacional. Entre 1921 i 1930 va viure a Moscou com a membre del secretariat de la Internacional Sindical Roja (IRS). Va traduir obres de Dostoievski, Txèkhov i Tolstoi al català. A mitjan 1930 va ser expulsat de l’URSS per Stalin a causa de la seva relació amb Trotski. Va tornar a Catalunya, on va fundar Esquerra Comunista, que el 1935 es va unir al BOC per constituir el POUM. Durant la Guerra Civil va ser conseller de Justícia i Dret de la Generalitat (setembre-desembre 1936), càrrec des del qual va impulsar la creació dels Tribunals Populars de Justícia de Catalunya. Arran dels Fets de Maig de 1937 va ser detingut i assassinat per la GPU (policia política soviètica). És autor de Les anarchistes et le mouvement syndical (1924); Les dictadures dels nostres dies (1930); El proletariado español ante la revolución (1931), entre altres obres

Pelai Pagès professor d’història a la Universitat de Barcelona, reconegut historiador i biògraf d’Andreu Nin. Entre els seus darrers treballs trobem: Aquella guerra tan llunyana i tan propera. Testimonis i records de la guerra civil a Catalunya (2003), Cataluña en guerra i revolución 1936-1939 (2007) i, com a director, Guerra, franquisme i transició als Països Catalans (2006).

Per a més informació;

lasirga.blogspot.com

www.graciaviva.cat

Coneixement i salut!

VA DE INSOMNIS (II)

Com hi ha gent que no té son i es posa a crear, mirarem d'explicar curt i ras que ha passat en l'última nit. Parisiana i madrileny d'ascendencia d'euskalerria (que no euskaldun) s'han liat, amb projecte de polvo en pròxima festa. Català de festa amb el seu equip de futbol danés per Copenhagen, la gran ciutat. Déu sap que haurà passat. Polac punxant música fins que el propietari del portàtil s'ha cansat. Mañica massa taja per aguantar tota la nit de festa. Una de Còrsega, que després de triunfar-se un tio ahir, aquesta nit s'ha despedit d'hora. I més històries que radio patio és capaç d'explicar, com la del malagueny que s'envà a dormir a les primeres de canvi amb el meu hachis a la butxaca i ja m'he quedat sense petes tota la nit; o la del madrileny que no li mola que li digu que soc català, o la de la polaca que em mola, en tant que companya de tajes, i feia molt que no veia... total, hiostòries, nacionalitats, coses que l'anglés destrossa en part, però que segueix estant allí, ningñu ho olvida... els origens són particulars. i és que, de fet, només els que coneixen el seus origens són capaços de jutjar-los. Quin és el meu origen? si ja ho sabeu més que de sobres. Una abraçada trupe, que sou els meus.

VA DE CENTENARIS (I): CE EUROPA

A mesura que els anys passen i s'escriu la Història, hi ha certs elements que esdevenen quelcom més que anecdòtics. Passen a formar part de la memòria col·lectiva dels pobles. Aquest és el cas del Club Esportiu Europa, un dels equips més antics de Catalunya i un dels històrics fundadors de la Primera Divisió espanyola.



Des d'aquest humil espai a la xarxa, permeteu-me que faci un petit homenatge a l'Europa, l'equip de la Vila de Gràcia que, en l'actual curs, a complert els 100 anys d'Història. En aquest centenari de vida són molts els èxits que ens han acompanyat. Tres temporades a la màxima categoria estatal, un subcampionat de Copa que varem perdre davant l'Athlètic Club de Bilbao i varis Campionats de Catalunya, els dos darrers aconseguits a meitats de la dècada passada enfront del tot poderós Barcelona. I diverses les estrelles que han vestit el blau escapulari; Manel Cros, Antoni Ramallets o Zoltan Czibor entre d'altres...



Enguany, l'actualitat europeista resta força lluny de temporades passades quan l'Europa disputava competicions als altres grans clubs catalans o esdevenia un habitual en les fases d'ascens. El mercat i les grans inversions han fet mal a un club de barri com el nostre. Però res més enllà de la realitat. L'Europa es manté en categoria estatal i seguirà lluitant, des de la base, per aconseguir nous èxits amb els que escriure la Història. És i serà un club històric que mobilitzarà la Vila sempre que faci falta, tant a Primera Divisió com a Regional.

Sempre amb l'Europa! Sempre amb Gràcia!

Visca l'Europa!
Visca Gràcia!
I visca Catalunya!

http://www.ceeuropa.cat/

Experiment audiovisual amb insomni

Ahir em vaig fotre fins al cul de calmants i sedants però no podia dormir. L’insomni persisteix. Com que no m’adormia vaig decidir fer un experiment (en la línia de l’experiment amb lletres), aquest cop audiovisual. Prenent com a base els temes que no em deixen dormir: l’arribada de la Kasia divendres (pels no entesos, la meva xicota polaca), el fet que la medicació encara no em deixa fer gran cosa i el meu futur (que pinta negre).

A les 4’30 de la nit vaig començar a escriure’n el guió, que vaig acabar en mitja hora, i abans de les 6 ja ho tenia tot gravat.

Els handicaps: a més a més de tenir les meves facultats intel·lectuals mermades i alucinades per les pastilles, el material (una càmera de vídeo que més aviat és una de fotos que et deixa fer vídeos llargs, i per la il·luminació un flexo que tinc a l’escriptori). I tot això sense sortir de la meva habitació.

El muntatge me l’he currat una mica més però tampoc tant, que em moro de ganes que el veieu i me’n digueu alguna cosa. És una mena de resum de com em sento ara mateix.

ENCENEU ELS ALTAVEUS!!!!

EMPEZAR DE UNO

També he fet un quadre, però és un autèntic insult a l'art. Admireu i rieu si us plau.

LLIBERTAT FRANKI!

A només dos dies per a complir un mes a la presó, el cas Franki s'ha convertit en un cas seguit i reivindicat arreu dels Països Catalans. Des dels col·lectius de l'esquerra independentista fins a les institucions i mitjans governamentals se n'han fet ressò. Les mostres de solidaritat s'han repetit durant aquest mes en què en Franki ha passat entre reixes.


Durant les festes de Terrassa del 2002 es produí una cercavila que exigia la retirada de les banderes espanyola i europea del balcó de l'Ajuntament de la localitat. Durant els fets, un grup de manifestants cremaren vàries rèpliques de la bandera espanyola mentre un altre grup intentava despenjar la bandera de l'Ajuntament. La policia carregà durament contra els manifestants. Dos anys més tard, arribava a mans d'en Francesc Argemí, "Franki", una sentència on se l'acusava d'ultragtge a la bandera espanyola i d'atemptar contra l'autoritat. La sentència; dos anys i set mesos de presó.

Durant aquests anys precedents, la familia, els amics i els col·lectius que donen suport a en Franki han estat treballant fort contra la sentència. Tot i les proves presentades per a la defensa on es demostrava que durant els fets en Franki es trobava en un altre indret preparant les festes alternatives de la localitat, els recursos han estat denegats pel jutge que va fer pública la sentència, el Sr. Rovira Del Canto, un ex jutge militar del franquisme. Durant les setmanes prèvies a la detenció, semblava que l'ingrés a presó seria imminent.

D'aquesta manera, el matí del 28 d'Abril sense la notificació prèvia, en Franki, arqueòleg i estudiant d'Història a la Universitat Autònoma de Barcelona, ingressava a la presó. D'ençà d'aquell dia, les mostres de solidaritat s'han repetit arreu dels Països Catalans. Són diversos els ajuntaments que han demanat l'indult i l'alliberament inmediat d'en Franki. Però la resposta ha sigut sempre la mateixa.

Després d'un mes de presó, l'esperança segueix d'empeus. Cap mecanisme legal (o il·legal) podrà frenar a aquells que segueixen el corrent de la història per a la construcció d'un món nou.

Solidaritat! Salut! Beti, irabazi arte!





Per a saber-ne més;

http://www.llibertatfranki.org/
http://www.llibertat.cat/
http://www.kaosenlared.net/
http://www.lahaine.org/
http://www.alertasolidaria.org/

HISTÒRIES DE COMBAT (I): CUINANT LA REVOLUCIÓ

Un matí qualsevol de maig, l'estrella mediàtica es despertava ben d'hora al matí per a preparar el menú amb el que cada dia, multimilionaris del món satisfan els seus deliris de grandesa. Però aquell no fou un matí com els altres. La noticia havia sortit als mitjans i quedava poc temps per a reaccionar, la revolució estava apunt de fracassar.

Tot va començar un estiu de l'any 1961, un any abans que la nostra estrella mediàtica i líder revolucionari plorés per primera vegada a la terra. Per aquelles dates, uns militants revolucionaris procedents del centre d'Europa s'establiren a uns Països Catalans sotmesos a la tirania franquista. Ben aviat s'enamoraren de la terra que els havia acollit i decidiren engegar un nou projecte. Juntament amb altres camarades procedents del centre del continent i d'arreu dels Països Catalans formaren el que encara aleshores es desconeixia però que amb els anys passaria a anomenar-se Bloc Unificat Llibertari Internacionalista (BULLI). Com que la dictadura castigava durament els dissidents, el BULLI decidí constituir-se com a centre culinari. Una tapadera sota la qual s'amagava l'organització revolucionaria.

Passaren els anys. La dictadura finalitzava i la Transició passava amb més pena que glòria. Però quan semblava que el Bloc Llibertari havia perdut tota raó de ser, una fornada de joves revolucionaris el revivaren. Amb més força que mai, els joves, amagats rere un davantal, situaven el BULLI en el Top Ten de les organitzacions culinàries. D'aquesta manera, els joves aconseguien el primer dels seus objectius. Aquests s'emmarcaven en la tàctica de "combatre el sistema des del sistema". Endinsar-se en institucions internacionals com Guia Michelin permetia a l'organització entrar en contacte amb els principals líders i mandataris mundials. En pocs anys, el BULLI havia passat de ser una organització encallada als Països Catalans, a poder actuar a nivell internacional.

El pla resultava perfecte, doncs darrera els brillants menús hi havia una arma brutal contra l'enemic capitalista.

Ara, però, una denúncia fa perillar l'èxit de l'operació. El nostre líder revolucionari mediàtic ha de reaccionar aviat. De moment, altres companys de lluita, catalans i bascos, ja li han donat suport. La solidaritat s'ha estès, però la lluita córrer el perill d'acabar-se abans d'hora. La sospita que darrera els preus abusius de l'organització culinària hi ha una eina per atreure els mandataris internacionals ha començat a córrer per als cercles privats del diner.

L'estrella mediàtica llegeix la premsa amb preocupació. Continua treballant, com si res hagués passat. Treballa durament durant tot el dia i, per a sopar, debora un bon plat de cigrons amb xoriço. Com els que li preparava el pare abans d'anar a la fàbrica. Mai ha deixat de recordar els seus origens humils. Procedent d'una familia nouvinguda al Principat, de ben petit, el líder revolucionari sabia que havia de fer front al sistema. Ho havia de fer. Li devia als seus pares, als seus companys, al veí de l'escala, al forner, als que cada dia matinaven per a poder tirar el món endavant i, sobretot, a les noves generacions. Sabia que havia nascut amb un do i que, a través del BULLI, podia ajudar a enderrocar la tirania capitalista.

Avui, mentre elabora un sorbet de truita de patates amb aire ataronjat mesclat amb metilcel·lulosa, reflexiona sobre el futur inmediat. Sap que queda poc perquè el Bloc Unificat Llibertari Internacionalista passi a ser una organització clandestina i perseguida. És conscient que la propera vegada que hagi d'entrar en un laboratori no serà per a treballar amb la metilcel·lulosa. I demà, des de la clandestnitat, tot degustant unes costelles de xai a la brasa es preguntarà si la lluita armada és el darrer camí possible.

"Aquesta historieta és fruit de la meva imaginació. Qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència. O no"

Salut!

SOLIDARITAT AMB EL POBLE PALESTÍ

Quan l'oprimit es converteix en opressor, esdevé la vergonya dels oprimits i la riota dels opressors.

Llibertat per a Palestina!