Zorionak eta urte berri on!! Edo ez!!

No pretenc ser l'advocat del diable, ni contradir les paraules del meu bon amic Enric. Tampoc vull fer el típic escrit amb el qual em solidaritzaria i que reflexionaria sobre la pobresa al món i les Festes. Aquest no és un escrit que parla dels nens africans, ni dels indígenes americans. No. Però sí que reflexiona sobre el Nadal, la felicitat i la injustícia.

Bon Nadal a tots aquells que per creure en un món més lliure i just estan lluny dels seus. No sóc catòlic, ni tan sols em subscric en cap de les variants del cristianisme, però a casa sempre hem celebrat l'arribada dels Reis Mags. Tampoc crec amb el Pare Noel, conegut també amb el nom de Mr. Coca Cola. A casa varem mantenir la tradició del Caga Tió fins que els nens ens vam fer grans. I no celebro l'arribada de l'Olentzero perquè no sóc basc, i perquè fa poques setmanes que en conec l'existència. El Nadal és una època de contradiccions, de dubtes pels més tradicionals i de felicitat pels més àcrates. Però tot plegat no aconsegueix amagar les injustícies que es mantenen durant aquestes grans dates del consumisme global.

He dit que no marxaria a l'Àfrica ni a Amèrica, i tampoc penso fer una conferència sobre el capitalisme. Em quedaré per aquí. A uns kilòmetres de la Vila de Gràcia. A la Penínsul·la Ibèrica. Entre Catalunya i Euskal Herria, on un greu accident de trànsit a destrossat una família tocada ja des de feia anys. Ha sigut, en aquest cas, la dispersió aplicada als presos polítics la que ha provocat aquest maleurat accident.

Es coneix que ja a principis del s. XIX s'aplicava una política de dispersió als presos anarquistes. Aquesta política es va mentenir durant la II República (veure el cas dels detinguts pels fets d'Octubre de 1934 a Catalunya amb la proclama de la República Catalana), el franquisme i durant la Democràcia està més viva que mai.

Durant aquestes dates festives són moltes les persones que es veuen obligades a realitzar centenars de kilòmetres per a visitar a familiars i amics tancats lluny de la seva terra. El cas succeït aquesta setmana es produïa a camí entre Euskal Herria i Teruel, on hi ha empresonat l'independentista basc Unai González. Unai esperava la visita de la seva sogra i de la seva esposa. La primera moria en l'accident, mentres que la seva parella sentimental es troba en estat molt greu. Mentre la política penitenciaria es veu en entredit. Quan és més que evident que aquesta és una forma més de tortura, amb víctimes directes i indirectes. Els mitjans de comunicació no se'n fan ressò. No interessa. És més important que un tigre es mengi la mà d'un indi imprudent al mateix moment que a l'altre costat del món un bitxo de la mateixa espècie fugi d'un zoo per la ineptitut dels seus vigilants carregant-se a un pobre "yankee". Qüestió d'interessos... polítics?

Zorionak eta urte berri on!!! Edo ez!!! I Salut!!

Per a més informació, veure la pàgina web http://www.halabedi.org/ , la única ràdio alternativa de Gasteiz.