Un matí qualsevol de maig, l'estrella mediàtica es despertava ben d'hora al matí per a preparar el menú amb el que cada dia, multimilionaris del món satisfan els seus deliris de grandesa. Però aquell no fou un matí com els altres. La noticia havia sortit als mitjans i quedava poc temps per a reaccionar, la revolució estava apunt de fracassar.
Tot va començar un estiu de l'any 1961, un any abans que la nostra estrella mediàtica i líder revolucionari plorés per primera vegada a la terra. Per aquelles dates, uns militants revolucionaris procedents del centre d'Europa s'establiren a uns Països Catalans sotmesos a la tirania franquista. Ben aviat s'enamoraren de la terra que els havia acollit i decidiren engegar un nou projecte. Juntament amb altres camarades procedents del centre del continent i d'arreu dels Països Catalans formaren el que encara aleshores es desconeixia però que amb els anys passaria a anomenar-se Bloc Unificat Llibertari Internacionalista (BULLI). Com que la dictadura castigava durament els dissidents, el BULLI decidí constituir-se com a centre culinari. Una tapadera sota la qual s'amagava l'organització revolucionaria.
Passaren els anys. La dictadura finalitzava i la Transició passava amb més pena que glòria. Però quan semblava que el Bloc Llibertari havia perdut tota raó de ser, una fornada de joves revolucionaris el revivaren. Amb més força que mai, els joves, amagats rere un davantal, situaven el BULLI en el Top Ten de les organitzacions culinàries. D'aquesta manera, els joves aconseguien el primer dels seus objectius. Aquests s'emmarcaven en la tàctica de "combatre el sistema des del sistema". Endinsar-se en institucions internacionals com Guia Michelin permetia a l'organització entrar en contacte amb els principals líders i mandataris mundials. En pocs anys, el BULLI havia passat de ser una organització encallada als Països Catalans, a poder actuar a nivell internacional.
El pla resultava perfecte, doncs darrera els brillants menús hi havia una arma brutal contra l'enemic capitalista.
Ara, però, una denúncia fa perillar l'èxit de l'operació. El nostre líder revolucionari mediàtic ha de reaccionar aviat. De moment, altres companys de lluita, catalans i bascos, ja li han donat suport. La solidaritat s'ha estès, però la lluita córrer el perill d'acabar-se abans d'hora. La sospita que darrera els preus abusius de l'organització culinària hi ha una eina per atreure els mandataris internacionals ha començat a córrer per als cercles privats del diner.
L'estrella mediàtica llegeix la premsa amb preocupació. Continua treballant, com si res hagués passat. Treballa durament durant tot el dia i, per a sopar, debora un bon plat de cigrons amb xoriço. Com els que li preparava el pare abans d'anar a la fàbrica. Mai ha deixat de recordar els seus origens humils. Procedent d'una familia nouvinguda al Principat, de ben petit, el líder revolucionari sabia que havia de fer front al sistema. Ho havia de fer. Li devia als seus pares, als seus companys, al veí de l'escala, al forner, als que cada dia matinaven per a poder tirar el món endavant i, sobretot, a les noves generacions. Sabia que havia nascut amb un do i que, a través del BULLI, podia ajudar a enderrocar la tirania capitalista.
Avui, mentre elabora un sorbet de truita de patates amb aire ataronjat mesclat amb metilcel·lulosa, reflexiona sobre el futur inmediat. Sap que queda poc perquè el Bloc Unificat Llibertari Internacionalista passi a ser una organització clandestina i perseguida. És conscient que la propera vegada que hagi d'entrar en un laboratori no serà per a treballar amb la metilcel·lulosa. I demà, des de la clandestnitat, tot degustant unes costelles de xai a la brasa es preguntarà si la lluita armada és el darrer camí possible.
"Aquesta historieta és fruit de la meva imaginació. Qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència. O no"
Salut!
