Salut companyes/s, vist que la cosa no avança si no és que un servidor hi escriu res, aquí us penjo els manifests dels col·lectius de l'esquerra combativa per al proper dia 1 de Maig. Salut i revolució!!
Tots i totes a la manifestació: 17'30 hores, Plaça Universitat, Barcelona.
MANIFEST PER UN 1er DE MAIG ALTERNATIU I ANTICAPITALISTA
CONSTRUIM LA SOLIDARITAT AMB ELS MOVIMENTS SOCIALS I LES LLUITES OBRERES
CONSTRUIM LA SOLIDARITAT AMB ELS MOVIMENTS SOCIALS I LES LLUITES OBRERES
El 1er de maig, els homes i dones que apostem per una transformació radical de la societat sortim al carrer per combatre les condicions laborals, socials i de vida que ens imposa el capitalisme i el patriarcat, per fer sentir la nostra solidaritat internacionalista amb el conjunt de lluites socials i resistències del món.
Els nostres governs estan compromesos amb el capitalisme. Així, la Generalitat ha presentat les bases d’una llei Catalana d’Ensenyament que obre la porta a la privatització de l’ensenyament secundari; autoritzen acomiadaments massius com el que han patit els companys i companyes de Frape-Behr; s’abstenen de la seva responsabilitat més elemental com en el cas de la vaga de fam de SEAT; neguen un dret laboral tan bàsic com els 2 dies de descans a la setmana pels conductors de TMB; segueixen permetent que milers d’éssers humans visquin en condicions d’il•legalitat amb la seva Llei d’Estrangeria; elaboren un pacte nacional d’habitatge i uns xecs pel lloguer que només garanteixen els beneficis dels promotors i rendistes. Mentre bancs i multinacionals augmenten any rere any els seus beneficis, els salaris i les pensions continuen baixos i els serveis públics amb greus dificultats per la manca d’inversió. I ara, el govern central anuncia una nova reforma laboral pactada entre la patronal i els dirigents del sindicats majoritaris que, molt previsiblement, agreujarà la situació de precarietat, especialment entre la joventut.
Tristament, la Conselleria d’Interior d’un govern anomenat d’esquerres esdevé la punta de llança de la repressió i criminalització sistemàtiques de tots i totes les que lluiten: com els treballadors/es d’empreses en conflicte, immigrants que s’han arribat a qualificar de terroristes sense proves, els i les estudiants que es mobilitzen contra la privatització de la Universitat com el cas de la UAB i UB, sense oblidar els desallotjaments i la utilització de les “ordenances cíviques” per ofegar econòmicament les lluites.
Però on hi ha opressió hi ha resistència, en els darrers mesos un bon grapat de lluites obreres i socials han tornat ha demostrar que és pot resistir.
Per tot plegat reivindiquem i donem suport a:
• La lluita pels 2 dies de descans i per les 35 hores setmanals dels conductors/es de TMB.
• Contra la Llei Catalana d’Educació: solidaritat amb els professors/es i el món educatiu en la seva lluita per defensar l’ensenyament públic.
• Pel reingrés dels i les acomiadats/des de SEAT com s’ha acordat desprès de la Vaga de Fam i contra l’actitud còmplice del govern Tripartit en l’acomiadament de 92 treballadors de Frape-Behr.
• Contra la mercantilització de la Universitat Pública: estenem la solidaritat amb els i les estudiants i el conjunt de treballadors i treballadores de la Universitat en el seu combat contra l’aplicació del Pla Bolonya.
• Per un parc públic de lloguer social, expropiació de pisos buits! Congelació de les hipoteques ara.
• Per la plena regularització dels treballadors/es immigrats/des, aturem els abusos policials.
En solidaritat amb totes les lluites, sindicats, seccions sindicals, moviments socials, organitzacions polítiques anticapitalistes, organitzacions de l’esquerra independentista, col•lectius i persones solidàries amb els pobles que lluiten contra l’imperialisme, convoquem una manifestació el dia 1 de maig amb les següents reivindicacions:
En solidaritat amb totes les lluites, sindicats, seccions sindicals, moviments socials, organitzacions polítiques anticapitalistes, organitzacions de l’esquerra independentista, col•lectius i persones solidàries amb els pobles que lluiten contra l’imperialisme, convoquem una manifestació el dia 1 de maig amb les següents reivindicacions:
• Per un treball digne i estable: No als acomiadaments, tancaments d’empreses i deslocalitzacions. No a la precarietat laboral. No a la repressió sindical.
• Per un salari mínim de 1200 euros: per garantir les condicions de vida i l’autonomia de les persones.
• Per la defensa dels serveis públics: els drets socials no són mercaderies: aturem les privatitzacions.
• Per la llibertat i la igualtat de les persones: contra el patriarcat i les discriminacions de gènere, pels drets d’opció sexual i reproductius. Pel dret a l’avortament lliure i gratuït.
• Per la igualtat de drets, pels “papers” per tots i totes les immigrants: contra l’explotació laboral i la discriminació per origen.
• Pel dret a l’habitatge digne.
• En defensa del medi ambient i contra l’especulació: per una Catalunya lliure de transgènics i de
nuclears, per una nova cultura de l’aigua, ni Quart Cinturó ni MAT, no al traçat de l’ AVE.
• Contra l’opressió nacional: Pel dret a l’Autodeterminació de tots els pobles.
• Contra la guerra, les ocupacions i els plans imperialistes: a l’Iraq, a Palestina, a l’Afganistan, al Sàhara, etc... Aturem l’escalada armamentística, no a la OTAN. Solidaritat amb els pobles que lluiten contra la guerra, per la llibertat i la justícia.
VISCA EL 1er DE MAIG
UN ALTRE MON ES POSSIBLE SENSE CAPITALISME
TOTS I TOTES A LA MANIFESTACIÓ: 17:30 h. A PLAÇA UNIVERSITAT
MANIFEST DEL BLOC LLIBERTARI
UN ALTRE MON ES POSSIBLE SENSE CAPITALISME
TOTS I TOTES A LA MANIFESTACIÓ: 17:30 h. A PLAÇA UNIVERSITAT
MANIFEST DEL BLOC LLIBERTARI
Salut companyes/s!
Us informem de la participació que tindrà el bloc llibertari el 1r de maig 2008.
Es participarà a la manifestació convocada a Plaça Universitat de Barcelona a les 17:30 hores, s'anirà com a bloc llibertari a la part de darrera i es demana que cadascú porti la moguda que li sembli oportuna per tal que quedin reflectides totes les lluites llibertàries que s'estan portant a terme (pancartes, cartells, banderes, octavetes i qualsevol cosa que es vulgui fer durant la manifestació), com també la participació dels i les participants en portar pancartes que porten els colectius organitzadors.
Recordar que la manifestació està legalitzada per alguns col-lectius (immigrants) que s'ho estimaven més així.
Es participarà a la manifestació convocada a Plaça Universitat de Barcelona a les 17:30 hores, s'anirà com a bloc llibertari a la part de darrera i es demana que cadascú porti la moguda que li sembli oportuna per tal que quedin reflectides totes les lluites llibertàries que s'estan portant a terme (pancartes, cartells, banderes, octavetes i qualsevol cosa que es vulgui fer durant la manifestació), com també la participació dels i les participants en portar pancartes que porten els colectius organitzadors.
Recordar que la manifestació està legalitzada per alguns col-lectius (immigrants) que s'ho estimaven més així.
-------------------1r de Maig: Per l’Anarquia, contra el Capitalisme.
El 1r de Maig és una data històrica pels explotats. Els fets de Chicago del 1886, on a causa de les reivindicacions obreres foren executats 4 anarquistes a la forca, són el pretext per commemorar les lluites socials dissidents i revolucionàries.
Als nostres dies, aquesta data ha estat recuperada pel sindicalisme estatal i col•laboracionista, convertint-lo en una festa folklòrica i buida de contingut, ridiculitzant el seu origen de conflicte constant i directe amb l’Estat, les seves institucions i els seus pregoners. Un sistema definit per una minoria política, superestructures econòmiques i mitjans de comunicació creadors de tendències d’opinió: aquesta és la base d’una democràcia que consent, entre d’altres barbaritats, que hi hagin víctimes del terrorisme empresarial i els seus “accidents” laborals; que el medi ambient i els animals siguin esclaus del nostre imparable “progrés”, producció i oci; que la vivenda sigui o bé un luxe o bé una loteria; que milions de persones visquin en degradació constant de sí mateixes, abocades o a la lògica competitiva capitalista o a les presons...La lluita anarquista és rupturista per definició, no busca interlocutors en l’enemic, crea els seus propis mitjans: l’acció directa, l’autogestió, el suport mutu i la solidaritat.
El compromís d’aquesta lluita és integral, es diversifica i amplia en totes aquelles àrees en les que la crítica és necessària. Tant l’alliberament animal, la lluita contra les presons i el monopoli de la violència per part de l’Estat i els seus còmplices, l’ecologisme, la precarietat laboral, l’autonomia real femenina i un llarg etcètera, formen el ventall antiautoritari, lluitant des de la base, horitzontalment, ni legitimant ni dialogant amb les institucions, sinó atacant-les creant els mitjans propis i organitzant l’alternativa.
No volem res d’aquest sistema, ni representar cap paper en l’espectre de la dissidència consentida; la nostra lluita és antiautoritària, llibertària i anticapitalista. Som l’amenaça constant, els que ens construïm sense demanar permís.
Contra la nostra explotació diària, els seus pregoners i els seuscòmplices demòcrates! Lluita anarquista anticapitalista!
Barcelona, 1 de Maig de 2008
IRABAZI ARTE!
4 comentaris:
Hola,
Espero que se m'hi permeti l'entrada. Ja sabeu que podeu opinar al meu blog tant com vulgueu.
Jo aquest tipus de polítiques no les acabo d'entendre bé. Tot és molt bonic quan es llegeix, fins i tot a mi se m'eixampla el cor, però lo cert és que aquesta ideologia es contradiu molt. Per exemple:
parlan de llibertat, però no dubtan en demanar l'expropiació de pisos, és a dir, no deixan llibertat per a que la gent faci el que vulgui amb els quartos que ha guanyat amb molt d'esforç(no tothom que té dos pisos neix ja ric!). O més encara, fan moviments okupes pel dret a l'habitatge, okupan una casa per a fer-hi una escola de màgia crec que era (a poblenou), però la solidaritat no fa que se'ls-hi acudeixi donar aquesta casa a una dóna de 50 anys que s'ha quedat sense feina i amb 2 fills. A ella no se li acudeix okupar, el primer que fa es buscar una feina bona desesperadament. Per què el 90% de les vegades els okupes són joves i, per tant, sense massa problema per a trobar feina? no farien més per "la causa" ficant-se a treballar per a pagar-se un petit pis i deixar el que okupan a una dóna com la que describeixo? I a llavors si que seria lògic ficar el crit al cel si l'estat la vol fotre d'allà!
Demanan molt a aquests dos articles, tot públic (tenir dret a l'habitatge vol dir que l'estat t'ha de quasi pagar una casa?), però, citant la famosa frase "tothom vol viure de l'estat i obliden que l'estat viu a expenses de tothom".L'estat no pot fer res sense els diners de la gent.
I el tema de l'inmigració... Ara com ara és delicat parlar-ne, sempre hi ha el risc de que prenguin a un per racista. El que jo no entenc és una cosa: en Espanya l'atur existeix i és prou alt. Si es regularitzessin tots els inmigrants que hi ha ara més els que vinguessim, passaria que hauria tan poca feina com ara per a molta més gent. Per molt que creessin empreses noves, mai n'hi hauria proutes. No treballarian (dic no treballaria molta gent, inmigrants o no), no pagaria impostos, però l'estat sí hauria de donar quartos, que no rep, en sanitat, educació, atur... I, aleshores, com s'ho farà l'estat per a pagar tot allò i, a més a més, tots el que demana el texte aquest? Doncs són aquestes coses, i moltes més que no escric, les que jo no entenc.
Kaixo,
fer una breu reflexió dels temes que es reivindiquen és prou difícil. Més que res, perquè és molt senzill caure en el perany de la demagògia, dels tòpics i dels eslòguens buits de contingut. Tampoc pretenc ser el portanveu de cap col·lectiu ni organització, doncs per a cada un dels temes referits es podrien fer molts matisos. Conscient d'aquestes dificultats i de la meva manca de correcció política, intentaré fer una defensa argumentativa del que em planteges.
Pel que fa a l'Okupació, negar l'existència dels anomenats "vividors" o "fills de papà" no només és faltar a la realitat, sinó que també és tancar els ulls davant el que es podria considerar un problema establert dins d'aquests col·lectius. En tot cas, tot "fill de papà" és LLIURE de gastar-se la setmanada en el que cregui més convenient; n'hi ha que se'ls gasten en una moto, n'hi ha que se'ls gasten per anar al Pachà o al Razzmatazz, per a vicis diversos, i els que se'ls gasten en projectes d'índole diversa. De fet, el problema principal no seria la incoherència entre la relació ideologia i "modus vivendi". El principal problema rau en què seguint aquest "modus vivendi", als "fills de papà" els és més difícil establir una relació entre la ideologia i la realitat, dificultant el desenvolupament de qualsevol argumentació i caient en la pobra demagògia i en els abans citats eslòguens buits de contingut.
D'altra banda, permet-me denunciar l'exercici de demagògia que fas quan em parles de la "dóna de 50 anys que s'ha quedat sense feina i amb 2 fills". Les dificultats de la dona no són, en cap cas, culpa del moviment okupa. La culpa, si és que se'n pot dir així, és d'un sistema que per a retroalimentar-se i per a sobreviure explota a les persones, fent-les servir com si es tractéssin d'un mocador utilitzat. Poques vegades es veu als liberals conservadors protestar per als acomiadaments o per a les deslocalitzacions de les empreses. Doncs l'objectiu d'aquests moviments empresarials és garantir la supervivència d'un únic ésser, el seu propietari, i si cal, s'acomiada o es trasllada l'empresa a una població on la mà d'obra sigui més barata que al lloc d'origen. (Parlo d'aquests temes perquè dóno per suposat que la dona no s'ha quedat al carrer per no fer la feina per a la qual rebia un sou) En tot cas, el problema de la dona no és culpa del moviment okupa, sinó d'aquest sistema econòmic insostenible que impedeix, precisament, una llibertat per estriar el lloc i la manera de viure.
Altrament, em parles que aquests col·lectius fallen al concepte de llibertat. No vull fer comparacions ni vull que em mal interpretis, però el Sr. Valera, propietari de la festa llibreria Europa acostuma a citar la llibertat, en aquest cas d'expressió, per a defensar el seu dret a propagar ideologia nazi i d'extrema dreta. El que vull dir és que la llibertat té molts matisos i uns límits difícils d'establir. Em parles de llibertat per a decidir lliurement què fer amb els habitatges. Però jo et parlo de vivendes que durant anys han restat buides amb l'únic objectiu (aquelles que en tenien un) d'esperar a que els preus pugessin per així treure'n un suculent profit econòmic. De ben segur que aquests no pensaven amb la dona dels dos fills, ni crec que hagin hagut de fer un gran esforç, més que el de tenir paciència i esperar, per a ser "rics". Estar clar que aquí, la disputa no és altre que la d'estar a favor d'un sistema que prioritza el poder econòmic o la d'estar-hi en contra.
Altrament, cal recordar que l'objectiu prioritari del moviment okupa no és la d'establir residències, sinó la d'obrir nous espais. Espais que estaven buits i, en molts casos, abandonats, que s'obren al públic per a projectar-hi activitats i tallers diversos; biblioteques, tallers d'art, classes de català o d'Euskera en el cas basc, etc. A més, molts d'ells serveixen per a què grups de música desconeguts puguin donar-se a conèixer dins d'un món dominat, precisament, per a les grans empreses i marques. Cito aquest, perquè crec que és un exemple força clar. Paral·lelament, l'okupació no deixa de ser una via alternativa al sistema del que tantes vegades has sentit a parlar i a la que tantes vegades em sentiràs críticar i combatre. Una via alternativa que intenta fer front als varòmetres que indiquen que qui més té, més drets i millor és.
Ja per acabar amb el tema de l'okupació i abans d'entrar al no menys problemàtic tema de la inmigració, deixa'm dir que aquesta proclama que diu que tot ha de ser de l'Estat no és altre cosa que una vella aspiració comunista. En tot cas, quan es parla d'universitat pública, sanitat pública, etc., no estem dient que tot estigui sotmès a l'Estat, entenent-lo com a garant d'aquest sistema, sinó que estigui sotmès a les necessitats reals de la població. L'àmbit públic pot ser interpretat de diferent manera, segons si s'és marxista leninista, trotskista o anarquista, entre altres.
Pel que fa a la inmigració, sí que és cert que es córrer el perill de ser acusat de racista, però no és menys cert que els mateixos que denuncien l'arribada massiva dels mal anomenats inmigrants il·legals, són els mateixos que no posen pegues a l'arribada d'inmigrants "legals" i "rics". Calificar una persona de legal o d'il·legal és, a parè d'un humil servidor, un símptome de falta d'humanitat prou preocupant. Segurament no se'n recorden que aquests països i territoris del Tercer Món foren els mateixos que varen permetre als països del Primer Món enriquir-se i dotar-se de certs recursos naturals que en els seus països d'origen no es trobaven. No fa falta que recordi que la situació empobrida d'aquests països es deu a que s'han vistos obligats a entrar en aquesta globalització occidental, abandonant les seves maneres de viure i de veure el món (ni millors, ni pitjors, diferents). La piràmide social no s'ha de veure en un context nacional, sinó mundial. No fa falta dir que un dels principis bàsics i fonamentals de l'esquerra és el de solidaritat, i solidaritzar-se amb aquests pobles i persones que intenten sobreviure en una realitat diferent a la seva és una obligació per a tot aquell que es consideri humà (i aquí deixa'm coaxionar la llibertat individual). Altrament, dir que Espanya, on maleuradament hi incloc Euskal Herria i els Països Catalans, ha sigut, històricament, un territori d'emigrants i d'inmigrants. Quin millor exemple que el nostre, Catalunya, per a fer una breu història dels moviments migracionals al llarg del temps. Catalunya, i ho va dir un dirigent conservador, és una terra d'acollida. Per aquí hi han passat molts pobles i cultures que han dotat a la cultura catalana d'una gran riquesa, negar-ho és faltar a la realitat i, a parè meu, insulta a l'escència del poble català. Eren castellans, bascos i catalans els que demanaven ajut i asil polític a França o Mèxic durant la Guerra Civil. I eren castellans, catalans i bascos els que marxaven a Alemanya durant els anys '60 i '70 en busca de salaris dignes.
D'altra banda i perdoneu-me, doncs el camp econòmic no és el meu punt fort, els anomenats inmigrants il·legals acostumen a fer aquelles feines que els "autòctons" rebutgem, així que el problema que no hi ha feina per a hom, és prou relatiu. El que no et nego és que cada territori té els seus límits per a garantir els recursos per a un número limitat de persones, però no és menys cert que, en molts casos són recursos que els hem privat en els seus territoris d'origen. A més, l'inmigrant actual no només treballa en allò que els "autòctons" rebutgen, sinó que, a més, paguen a la Seguretat Social i que, en molts casos, la intenció de l'inmigrant és retornar al seu país d'origen amb lo que tot allò que haurà pagat a l'Estat no se li retornarà. En el fons, a l'Estat ja li va bé l'arribada d'inmigrants (demano disculpes per a la meva manca de capacitat explicativa en l'àmbit econòmic, perdona'm Borras).
El que jo sospito és que darrera d'aquests arguments socio-econòmics s'amaguen certs prejudicis racials (l'expressió no m'agrada gens, però no me'n ve cap altra al cap).
En tot cas, el que l'esquerra defensa i ha de defensar és el ben estar de la població en general, fet que un sistema individualista com l'actual no fa. Sempre he defensat que per a molta llibertat i ben estar individual que hi hagi, si l'entorn no gaudeix d'oportunitats ni, en definitiva, és feliç, un no pot gaudir de la felicitat. Al cap i a la fi, ser feliç és l'objectiu de tot humà racional, de dretes o d'esquerres. Vetllar per el ben estar col·lectiu ajuda al ben estar individual. Això sí, cadascú és com és.
Salut i Revolució!
Irabazi arte!
Hole, coincidim en moltes coses, més de les que et penses, però hi ha moltes coses també que no les veig com tu.Per cert, sócla primera en dir que la paraula llibertat és perillosa, no per dir llibertat ets bona persona, ja ho sé. I en tinc a diari un exemple clar :foro d'ermua, manos limpias etc...
Bat:
Tinguis en compte que no fa ni dos anys que sé català i que mai he viscut al teu país, així a vegades em costa dir el que vull dir realment. Faig aquesta aclaració perquè al teu escrit he vist sovint que potser no he dit exactament el que volia dir.
Bi:
Els okupes, fills de papà o no, tenen tot el dret del món a gastar-se els quartos en el que vulguin, això és precisament una part important del liberalisme contra el que lluitan.
Hiru:
És evident que l'empresari no s'ha parat a pensar en la dóna de 50 anys que s'ha quedat al carrer. I més evident és que no és culpa dels okupes! Un sistema liberal o un sistema capitalista, té molts defectes, moltissims!i aquest n'és un, però de moment, és l'únic sistema que ha funcionat al món. Per molt malament que soni, és un sistema que ha tret de la probresa a milions de persones arreu del món, totalment al contrari del que han fet les polítiques d'esquerres. Respecte als okupes, el que a mi em treu de polleguera és que, expropian(si,expropiar) una casa per a fer el que volen ells, igual que el dueño la deixa buida per a fer el que ell vol, amb la diferencia de que el dueño és això, dueño. M'agradaria recordar-te també que si passajas per Alemanya, veuràs com a molt 3 o 4 dónes de 50 anys dormint al carrer d'una ciutat. I m'agradaria aconvidar-te a que veguessis quantes en trobes si passejas per Venezuela, Bolivia, Argentina...Precisament emigran per això.
Lau:
Amb la inmigracio, siguem seriosos i politicament incorrectes : jo a Donostia no gaire, però tu a Barcelona, quants inmigrants veus al carrer, bruts, sense menjar, sense cap possibilitat de feina?aquesta gent rep uns serveis que paguen els catalans, els inmigrants regulats etc... En cap moment he dit jo que no vinguin, el que dedueixo al haver-me tu recordat que els bascos som poble emigrant. Jo, ara mateix, a la situació d'un bolivià, també emigraria a Espanya. Això si, a la situació d'un estat, tindria un cos especial de policia que es dediquès a repatriar a tot aquell que no té papers, perquè ni l'inmigrant tindria els drets d'un espanyol, ni l'estat tindria els quartos d'un treballador. I que els inmigrants tenen les feines que els del pais rebutgen... Permeteix-me aclarir que molts inmigrants tenen feina perque cobren menys o no tenen contracte. Així, depen de com, costa trobar una feina de cambrera si ets del pais.
Bost: "No fa falta que recordi que la situació empobrida d'aquests països es deu a que s'han vistos obligats a entrar en aquesta globalització occidental"
per què??? saps què és el que va reduir més les tases de pobresa a l'Àfrica l'any passat(o fa dos anys, no me'n recordo)???Coca-cola! per a que el senyor ric de l'hotel es fes un cubata, havia gent que havia d'anar a buscar l'avió que portava la coca-cola, gent que la distribuia, gent que la venia.... I així un munt de gent que van tenir un quartos directament vinguts de la globalització yanki opresora.
Sei: Et dirè que és una errada pensar que els liberals, per exemple, són insolidaris. Que són gent rica. Que són racistes. Tot allò trobo que només és propaganda.
Zazpi : com portes l'euskera?
Publica un comentari a l'entrada