KOSOVË

Ahir, el Teleberri de les nou del vespre iniciava el sumari amb el titular "Zorionak Kosovë", fent-se eco de la recent proclamada independència d'aquest país balcànic. Al mateix moment, el periodista basc Iñaki Gabilondo oferia una de les seves ja habituals editorials televisives a Cuatro, en la qual afirmava que la independència de Kosovë no era res més que un exemple que a Europa encara no existeix un respecte i una pluralitat real. El bo de l'Iñaki acabava ironitzant sobre la pronunciació del mot "Kosovo". De ben segur que hauria preferit parlar de Sèrbia, o millor encara, de Yugoslàvia.

A ningú se li escapa l'afinitat ideològica entre aquesta cadena de televisió privada i el partit que governa aquesta "grande e indivisible patria". Doncs ahir, el molt afable Moratinos, Ministre d'Afers Exteriors espanyol, explicava als periodistes la posició del govern. Moratinos afirmava que "el Gobierno español siempre ha defendido la legalidad internacional; lo defendió cuando decidió retirar las tropas de Iraq y lo defiende ahora cuando se trata de la secesión de un Estado". A més, afegia que la independència de Kosovë només podria ser legal si fos el resultat d'"un acuerdo de las partes, o si hubiera una resolución del Consejo de Seguridad de la ONU". Amb tot, ha sigut impossible impedir que es relacionés la posició del govern d'en Zapatero amb la situació espanyola. Relació que s'han afanyat a negar.

És molt clar que la situació dels balcants és molt diferent a la que es viu a Espanya o al Regne Unit, per citar només dos dels molts exemples que hi ha. La història recent dels Balcans és prou tràgica com per buscar-ne similituts amb altres casos, els quals podrien considerar-se, en alguns casos, de mal intencionats. No obstant, la independència de Kosovë, com la de Montenegro l'any 2006, demostra que avui, més que mai, a principis del s. XXI, l'emancipació nacional no és una simple idea utòpica. La independència de cada un dels pobles no és un exemple de manca de pluralitat. Ans el contrari. La lliure emancipació és un acte de llibertat, de democràcia i de pluralitat. Perquè tots i cadascú de nosaltres tenim dret a trencar amb els marcs constitucionals que ens tanquen en unes fronteres delimitades i poder, d'aquesta manera, participar en l'esdevenir d'Europa i del món. No es tracta de posar noves fronteres, sinó de trencar les existents, aquestes que ens sotmeten a un Estat que no ens pertany i que ens impedeixen fugir-ne. La proclamació d'independència de Kosovë no és fruit només d'una manca de convivència, sinó d'un volem ser, d'un som i serem un poble més d'Europa i del món. I no la regió d'un Estat, els interessos econòmics i socials són diferents als nostres. A més, el nou estat kosovar, de majoria albano-kosovar, reconeix des d'un bon principi la diversitat ètnico-cultural del nou Estat.

D'altra banda, calificar d'il·legal la proclamació d'independència és un acte de mala fe, de demagògia i que, en podeu estar segurs, amaga un rerefons ideològic. La independència de Kosovë és més legal que mantenir tropes al Líban o a l'Afganistan. Ha sigut votada per majoria absolutat en el seu Parlament i exerceix el dret internacional a la seva lliure emancipació. La independència no es demana, es pren.

Així doncs, si bé la situació kosovar és diferent a la de Catalunya, Euskal Herria o Galiza, estableix un nou precedent que permet creure que un dia, tots els pobles podran conviure lliures i units.

Osasuna!

Declaració d'Independència de Kosovë en català a càrrec d'Inforeflex;

http://www.geocities.com/inforeflex/kosovo.html