S'han acabat els exàmens i sense temps per al descans tornem a començar. I mai millor dit. Són moltes les persones que al acabar el primer quatrimestre han tornat a casa. Per ells, i pels que ens quedem, em permetreu fer un petit homenatge (si se'n pot dir així).
Des de que vaig arribar, vaig tenir molt interès en integrar-me a la societat basca. Sempre, des de que vaig començar a tenir consciència social i política, he sentit una gran admiració per un poble que mai s'havia donat a tòrcer. La història, com a tots els pobles petits sotmesos a les directrius d'un Estat "superior", li ha propiciat més d'una sotregada. Elits forànies, però també locals han intentat, segle rere segle, sotmetre la voluntat de ser del poble basc. Una existència que seria impossible sense la pervivència d'uns trets que ens identifiquen com a poble; la cultura i la llengüa.
Cada cultura és una visió diferent del món, i les llengües, el mitjà que cada una de les cultures ha desenvolupat per a expressar la seva realitat. La diversitat cultural és el més gran llegat, per no dir l'únic, amb un valor real que l'ésser humà deixarà en aquest planeta un cop hagi desaparegut. Per això, defensar la seva supervivència no és un acte de superioritat, ni de nacionalisme intransigent, com uns ens ho volen vendre, sinó un acte de reivindicació de l'ésser humà. Un cop de puny a la taula per dir que tots som iguals i diferents a la vegada. Que el gris és el color de la humanitat. Per això, aprendre Euskara no és només un acte tòpic i típic d'un català que marxa a viure a Euskal Herria. Aprendre Euskara, així com aprendre a parlar qualsevol llengua "minoritària" del món, és un acte de solidaritat. Per entendre que tots som culpables quan una llengua mort abandonada a la selva amazones, a una illa del Pacífic o a una regió europea. I que tots som protagonistes de la defensa de cada una de les realitats culturals. Per això, se m'omple el cor d'alegria i d'esperança quan coneixes a una russa que parla català, i que comparteixes una assignatura de llengua basca amb suïssos, alemanys, russos, italians, quebequians, castellans, grecs, japonesos, polonesos, etc.
Tots en som protagonistes. Hitz egin!!! Parla!!
Mila esker eta osasuna!!
7 comentaris:
Quanta raó Fuentes!!!
La meva experiència és molt diferent, perqué el Danés, ni molt menys, és una llengua 'persegiuda', en el sentit del català o l'euskera i, per tant, ni molt menys en perill de cap tipus d'extinció. Això de tenir estat va molt bé.
Jo, les meves classes de danés les tinc en dimarts i en dijous, però el dijous se'm solapen amb una assignutara, així que no sé què faré. Avui (dimarts) començacen les classes però s'han suspés fins dijous. Total, que em perdo la primera.
Enqualsevol cas, la qüestió és que només hi podré anar 1 dia a la setmana i que, a sobre només recullo males sensacions: és una llengua molt complicada, tothom ho deixa, etc. Per aquest motiu m'agrada aquest article, perqué no només tens raó, sinó que també els collons d'aprendre euskera.
Em trec el barret. Jo no sé si aguantaré tant... tot i que ho provaré, estar clar.
Fantàstic Fuentes!! Estic totalment d'acord amb les teves opinions respecte la cultura i la llengua. Trobo evident que per conèixer una cultura has de començar per l'idioma.
Així que Enric, si no vols que aquest erasmus sigui només conèixer gent de tot el món i festa (la qual cosa no està ni molt menys malament), aprèn l'idioma i presencia actes culturals autòctons, com fa l'amic Asier, i després de festa amb brasilers i turques (per suposat!).
Ala! Salut emigrants!!
Hole, sóc una noia basca i trobo aquest blog molt interessant. Encara així, hi ha una cosa amb la que no hi estic gaire d'acord. Ho explico. He estat temps treballant a un punt de trobada català a Donostia i mai hi he trobat a cap català que visquès al País Basc(i n'he conegut molts) i sapiguès parlar euskera. Sóc la primera interessada en coneixer-ne un, perquè hi estic molt desabuda. Salut!
i per cert, per si puc ajudar en res... aquest és un fotolog per a aprendre basc, en català i castellà.
www.fotolog.com/nikeuskaraz
En primer lloc, i crec que parlo en nom de tots, m'afalaga veure que les nostres converses socio-polítiques acompanyades per una, o més, mitjana ben freda interessen a algú a qui no tenim el plaer de conèixer.
En segon lloc, em sap greu augmentar la decepció de la companya "anònima", ja que el meu basc és molt més que elemental, doncs només fa quatre mesos que estic per aquí dalt.
Deiem dir que la llengua és tant bella com difícil per a una persona com jo, amb una greu manca de capacitat intel·lectual per aprendre noves llengües. Tanmateix, crec no ser l'únic que troba difícil aprendre aquesta mil·lenària llengua. Però el que volia dir en aquest escrit és que m'agrada veure com les mostres de solidaritat entre pobles no es limiten només a les relacions recíproques entre bascos i catalans, sinó que van molt més enllà, i que m'agrada compartir classes d'Euskara amb gent d'arreu del planeta amb una realitat social, cultural i política completament diferent.
Salut i espero que segueixis participant en les nostres converses.
PD; Merci per l'enllaç.
Hole, voldria puntualitzar alguna coseta.
Potser el que vaig escriure va semblar una crítica al vostre blog, però res més lluny de la realitat. Tampoc és una critica a gent com tu, a la que estic molt agraïda per voler aprendre el meu idioma. Només volia dir que no he conegut cap català que porti anys i anys visquent al país basc i que hagi fet l'esforç d'aprendre euskera, tot en referència a aquell "típic i tòpic". Jo crec que tòpic si, però típic no.No te'n fas al càrrec de l'alegria que em dona que tu si t'hi esforcis. Per lo demés, amb l'escrit hi estava totalment d'acord.
El blog el trobo molt interessant ja que va més enllà del típic "Catalunya i País Basc independència i socialime o mort!!".A més a més, qualsevol cosa que es penji a la xarxa no és pas tan dificil de trobar ;)
Allò d'escriure amb "anònim" no és per res, és que no em deixava ficar-hi un nom, així que el vaig fer anònim. Encara així no sóc pas tan anònima, perque la noia que fa el fotolog aquell sóc jo. Això vol dir que sempre que vulguis pots fer-me qualsevol pregunta d'euskera i jo t'hi ajudaré tan bé com pugui. El fotolog tampoc és com anar a l'AEK, però s'hi pot evitar el pagar els 800 euros que hi demanan.
Salut i gràcies
En primer lloc vull mostrar la meva satisfacció pel fet que una persona totalment externa al nostre grup comenti i lloi el nostre blog. Les nostres opinions són simples, humils i sinceres, així que algú mostri respecte per elles m'agrada, i molt!
Respecte a l'opinió de la companya donostiarra, he de dir que penso que té raó: he conegut alguns bascosque parlen molt bé el català i són coneixedors de la nostra cultura, mentre que molts catalans acostumem a omplir-nos la boca sobre com ens agrada la cultura basca sense conèixer-la massa, i diem que ens agradaria saber euskara sense fer gaire esforç en aprendre'n (òbviament axiò no va per l'Asier).
Personalment jo vaig fer un curset de llengua basca, i vaig superar el primer nivell, i ara he començat el segon, però el meu nivell, malauradament, segueix sent zero. Admiro el teu nivell de català companya euskalduna, i tant debò algun dia et pugui correspondre assolint un nivell mínim en la teva preciosa llengua.
Una abraçada des de la barcelonina Vila de Gràcia!
Publica un comentari a l'entrada