Les pròximes eleccions generals del més de març, dintre d’un clima de suposada crisi econòmica, es preveuen com una defensa aferrissada del PSOE sobre la feina feta durant aquest quatre anys de govern. En aquest sentit, no hagués estat una tasca gaire difícil començar a despotricar de la feina feta per l’executiva federal per mirar d’esgarrapar vots, sobretot els més centristes. Però lluny d’això, el PP s’ha acomodat a l’extrema dreta i a l’anticatalanisme fins al punt que sembla que Zaplana sigui ara dels més centrats. Els exemples són variats: l’adeu de Gallardón, l’arribada de Pizarro o el contracte pels immigrants proposat per Rajoi (www.undeclinable.blogspot.com).
Amb aquest bipartidisme que regeix la vida democràtica a Madrid, es planteja difícil les eleccions del pròxim més i, encara més tèrbol es presenta el devenir de la pròxima legislatura. Cap dels dos partits sembla realment preparat per governar. Arribat en aquest punt, es troba a faltar una estructura democràtica de qualitat en el sistema electoral espanyol. Tot sistema bipartidista té moltes mancances, però al Regne Unit podem trobar-hi vàries claus que milloren sensiblement la competència del nostre model parlamentari.
La clau està en el sistema electoral, ja que cada escó del parlament surt de l’elecció d’un canditat en una circumscripció molt petita, és a dir, a l’estil presidencialista francés però multiplicat per tants escons com hi hagin al parlament. D’aquesta manera, i sobretot recolzat en els últims anys per la poca diferència entre dreta i esquerra a les illes britàniques, el diputat vencedor se suposa que és el candidat més competent i el que dóna la cara per la seva regió en qualsevol situació.
Per tant, i de forma teòrica, la configuració final de qualsevol govern anglès ha de respondre a uns criteris basats en la eficiència, tot el contrari del que succeeix en el sistema espanyol, on el bipartidisme amb llistes tancades ens augura un govern pràcticament imposat, amb les úniques possibles petites variants dels nacionalsmes i IU. Aquest 9 de març n’hi ha molta gent que es sent incapaç de votar cap algun cantó, però al contrari del que pensava fa temps, no és per una falta d’identificació amb la Nació-Estat imposada, sinó per un falta d’identificació amb el sistema democràtic.
7 comentaris:
Weeeiii!!
Sempre he cregut k el sistema de llistes tancades és el millor i el més democràtic. Perquè a EUA, per exemple, voten a Obama o a Hilari, kosa k no està del tot malament (ja k eskolleixes ki vols k dirigeixi el teu partit a les eleccions), però deixa fora als independents i el bipartidisme es torna més fort. A part, es vota entre Bush i Al Gore, per exemple, i això significa que la gent no vota quasi mai per filosofia de partit, sino segons la persona k vol que sigui kap d'estat. Això no vol dir que en un sistema amb llistes tancades no hi hagi gent que ho faci, però sí que la quantitat és menor segur (sempre ens quedarà la típica yaya a qui li pregunten: -¿a quien votará usted?- i respon amb un: -no lo sé, pero Zapatero es tan guapoo..).
Amb això vui dir que la gent hauria devotar segons filosofia de partits polítics i no per la persona que al final akabarà siguent un titella de les empreses que li paguen la campanya electoral. Però bé, del preu de les campanyes ja en parlarem més endavant.
Salut i sort!!
discrepo. crec que el sistema és força just.
jo a aquests 4 anys de govern els poso un notable. no sé de què ens hem de queixar.
Primer de tot, un notable? Animalades n'hi ha hagut unes quantes, i cops que s'ha donat la cara molt poques. Jo no dic que no s'hagin fet coses, perqué si que se n'han fet. Però el debat polític ha estat marcat per l'agenda de Convergència, el que ha fet que el PSOE acabés girant cap a CIU, que és on ha estat en aquest últim temps. Durant aquest gir, a més, ha evidenciat precisament poca voluntat de corregir, d'acceptar errors i tornar a enrere. Sobretot l'estiu que ens vam quedar sense llum, trens i que es disparava el tipus d'interés va ser força interessant, hi havia molt on corregir i no van fer res. Ningú va moure un pél. La presa de pel entre CIU i PSOE després de ¿tres anys? negociant l'Estatit dels pebrots és una altra presa de pél.
Però enllaçant això amb el comentari delBorras, diré que millor això que una majoria absulta del PSOE, ho tinc molt clar. Llàstima que en aquest cas el gir és cap a la dreta nacionalista (llàstima teoricament, perquè a la pràctica sí que pot ser cert que ens sortim beneficitats el catalns).
En qualsevol cas, hi ha molts sistemes electorals que, basant-se en sistemes uninominals (a l'estil americà) es desenvolupen de forma parlamentèria. Anglaterra, França i Itàlia en tenen, precisament Itàlia tenia fins ara un sistema clarament pluripartisita tot i el mètode uninominal, la resta en major o menor mesura.
Amb tot això què vull dir? Que Izquierda Unida és un partit perjudicat pel bipartidisme de la resta de l'Estat. En tot Castella només hi han dos partits, a banda d'alguna fricada indepe, a Andalusia igual. I vaaja, Aragó Cantàbria i Astúries, tampoc es sonen altres potències del pluripartidisme. Per tant, això debilita el poder d'aquest partit, que té base social però li és més difícil treure vots.
Avui he vist una entrevista de la Teribas amb el Llamazares, a banda d'una entre la Dolors Nadal i l'Albert l'Om. Pel que fa a la de la Terribes i el Llamazares, estar clar que el tio m'agradat i que i ha deixat sobre la taula una possible (pel que he dit, per ells molt interessant)reforma de la llei electoral. Òbviament deuen ser els únics que la busquen, però m'ha agradat.
Hi han hagut més coses que m'han agradat, però tampoc és plan de fer un míting, i menys si l'últim que vull fer és un míting en favor de les idees d'un partit. Ja sabeu que m'entres no em voteu al PP, qualsevol cosa és bona. De fet, l'Uri els hi posa un notable als socialistes... diguem que és un 7 apurat com a mínim...
skål! (Salut!)
Putes eleccions
Em toka estar al col·legi electoral...
Su puta madre!!
jajajaja! Fotet borras!!!! jajaja!!!!!
Estic d'acord amb que el sistema electoral català i espanyol és dels més justos que hi ha. La representativitat és màxima, i es vota el partit, no el personatge de torn. Malgrat tot, unes eleccions on es prohibeix la participació d'una tendència política que representa a milers de persones, com és l'esquerra abertzale, són il·legals i injustes hi hagi la llei electoral que hi hagi.
Per altra banda, Uri, no puc entendre les teves paraules. Un notable? Que no podem queixar-nos? No vull faltar-te, total és política, però aquestes paraules ataquen els meus ja debilitats nervis.
Enumeraré unes quantes cagades recents que estan a la vista de tothom:
- L'energia elèctrica a Catalunya.
- Les vagues i les llistes d'espera en els serveis sanitaris.
- Els greus problemes en educació, ahir també vaga, i les estadístiques a nivell europeu ens deixen en molt mal lloc.
- La reforma universitària.
- La manca de llibertat d'expressió (exemple com el del "Jueves" o l'esquerra abertzale o el cas Rubianes o la crema de fotos famosa...).
- La repressió als carrers, especialment respecte al consum i els hàbits de festa dels joves catalans i espanyols.
- Espanya segueix lucrant-se amb la participació en conflictes internacionals, tots ells il·legals i injustos.
- Espanya segueix invertint molt fort en armament i traficant amb ell.
- Els caòtics episodis a l'aeroport.
- La pujada de preus dels productes bàsics.
- M'oblidava dels caos ferroviari i en general en el sector dels transports.
- I evidentment, el model d'estat, com no.
- Per quan una reforma de la constitució? Ja li toca.
I un llarg etcetera... És cert que hi ha problemes que són endèmcis de l'estat espanyol, que n'hi ha d'altres que s'ha presentat ara com es podrien haver presentat en un altre moment, i que d'altres vénen donats per les dinàmiques internacionals. Però en molts d'ells el govern ha mostrat incapacitat, ineficàcia i partidisme alhora de resoldre'ls, i en la resta n'ha estat el màxim responsable. Els pilars bàsics de la societat del benestar estan pels terres, i seguim vivint bé per què tenim els recursos que tenim, però si en tinguéssim una mica menys, per posar un exemple com a Grècia, llavors sí que ens queixaríem. Per altra banda, si optimitzéssim els recursos que tenim viuríem de luxe.
Total, que el notable no el veig per enlloc, ni tan sols l'aprovat. Un altre tema és la traició al mot socialisme que fa el PSOE: mentre no hi hagi una autèntica redistribució de la renta i un sector públic dominant, dir-se socialista és una mentira. Fins i tot Rajoy, ahir en una entrevista amb Andreu Buenafuente, té clar que el PSOE és liberal a muerte. Per què aquesta és una altra: el PP fa fàstic com cap altra cosa, però van de cara, et diuen dirèctament de quin pal van (excepte setmanes abans dels comissis)i per això els odiem. En canvi el PSOE va de bon rotllet, prometent a tort i a dret, i després te la foten igual.
Vaja, que a la merda el PSOE i a la merda Zapatero, amb tots els repsctes per als seus votants. Jo proposo votar el PP, aviam si a Catalunya rebentem d'una vegada i les coses canvien de veritat (no us preocupeu que els tancs ja no apareixeran per la Diagonal). Uf! Però resulta massa dur votar-los, no sé que fer...
juasjuasjuas, se te'n va Xavi. És cert que quan la majoria absoluta del PP, com amínim, es respirava un aire de lluita per la ciutat, les coses com siguin.
Bona enumeració de liades. Salut!
Publica un comentari a l'entrada