Ja resten només sis dies perquè el Kike deixi la Vila de Gràcia. Un exili voluntari que el portarà fins a la freda Dinamarca. Crec que hom em recolzarà si li desitjo molt més que bona sort.
El proper dimarts 29 de Gener començarà una nova etapal en la vida del Kike. Un abans i un després en la seva vida. Un nou capítol d'aquesta llarga història que s'escriu dia rere dia. Amb tú, la Companyia completa una diàspora que va començar amb el Borras perdut per Alacant, i un servidor a la llunyana Euskal Herria. No vull fer de les meves paraules un consell. No pas. Saps, millor que ningú, què et pots trobar. Noves, bones i, per què no, males anècdotes que et faràn crèixer com a persona. Espero que al tornar a la nostra preuada Vila, amb la nostra gent, puguem compartir tot allò que ens haurà ajudat a enriquir-nos. Espero que m'ensenyis danès, que em presentis alguna danesa, que n'escassegen per Euskadi, i que m'expliquis com funcionen els barris autogestionats del nord d'Europa. Pel que fa a nosaltres, saps que la distància no és enemiga de l'amistat. Ho he comprovat els darrers mesos.
Per això, i pel que ens espera, i perquè no em surten frases més "sensiblones" et desitjo un bon viatge.
Ongi Ibili!!
3 comentaris:
quina enveja noi!
jo tinc una amiga que hi ha estat. si vols et dono el seu mail x si vols algún consell i tal.
aprofito la benentesa per anunciar que he creat un blog personal (www.undeclinable.blogspot.com) que no té com a objectiu fer la competència al comunitari;) i, obviament, hi esteu tots convidats!
deixem de medir la distància en quilòmetres!!
molta sort a l'enric i al seu parell de collons, ara que toca passar fred, a passar-lo de debò.
M'agrada l'aventura que estàs a punt de començar, m'agrada que tinguis collons de dur-la a terme i m'agrada que sàpigues que aquí ens quedem els teus amics, pel que vulguis i per quan vulguis tornar!
Molta sort Enric! I a viure!
Publica un comentari a l'entrada