DIETARI DES DE L'EXILI VOLUNTARI A GASTEIZ, EH; Ni Gasteizen bizi naiz, baina Bartzelonakoa naiz

Falten pocs dies per a les festes de Nadal. Ja fa tres mesos que em vaig instalar a Gasteiz, Euskal Herria, i tot i que he pogut mantenir el contacte amb tothom, crec que és un bon moment per a fer un breu comentari d'aquests primers mesos.

Val a dir que tot plegat m'ha resultat més complicat del que m'esperava. Bàsicament perquè aquí, a la EHU (Euskal Herriko Unibertzitatea), les carreres s'imparteixen, o bé amb Euskara, o bé amb castellà. Com que el meu nivell de basc és bastant més que elemental, em vaig veure obligat a matricular-me a les assignatures en castellà. És clar, en un país tant dividit per qüestions idiomàtiques, no és difícil creure que a les meves classes hi ha una important presència de "Nuevas Generaciones". No obstant, això no significa que tots els companys ho siguin, ni molt menys.

D'altra banda, i amb la voluntat de solventar aquest problema idiomàtic, em vaig apuntar a classes d'Euskara, tant a la Universitat com al Gastetxe. És interessant el projecte del Gastetxe. Sé que no descobreixo res de nou, ja que què millor que la Vila de Gràcia i Barcelona per a conèixer centres socials okupats i autogestionats. I pel que fa a la llengua, és acollonant lo complicada que és.

Encara en qüestions lingüístiques, fou molt divertida (a mi m'ho va semblar) una exposició oral que vaig fer a classe. No descobrirem Amèrica si dic que el meu castellà està molt lluny del que utilitzava en Cervantes, però tampoc crec que n'hi hagi per a tant. Les rialles que va despertar el meu accent. Ningú ho hauria dit que aquella classe era la primera de la tarda.

Bromes a banda, és ben cert que als catalans ens identifiquen fàcilment. I si no, pregunteu-li al Kike, a qui el varen reconèixer només caminant!! Al·lucinant! Respecte a aquest tema. Està comprovat que la connexió Catalunya - Euskal Herria existeix. I tot i que em moc, bàsicament, amb gent de l'Espanya profunda que cursen un any Sèneca com jo, he observat l'interès que hi ha per la realitat catalana. De fet, vaig assistir a una classe d'intensiu de català a la meva facultat, a través de, i no és broma, una amiga Erasmus russa que parla català. La majoria dels alumnes eren, òbviament, euskalduns, i de totes les edats. Un clar símptome que la "basquitis" que patim alguns catalans existeix, també, creuant els Monegros.

Bé, a falta d'inspiració, finiquito la primera part del Dietari. Més endavant explicaré la qüestió de l'oci i la festa, força peculiar i, encara més enllà, aspectes que resulten incòmodes per a una part de la societat hispana. Fins aleshores, ikusi arte eta osasuna!
Ah, i per si no ens veiem per festes, zorionak eta urte berri on!

Salut!